dilluns, 31 d’agost de 2009

LA REPRESA

No, no he abandonat el bloc. De fet, estic (bé, siguem sincers, estan) refent-lo per oferir-lo amb una certa millora d'aspecte. Però no em vull estar d'encoratjar als que avui reprenen l'activitat -amb permís de la grip nova- desprès d'un mes de vacances. I d'engrescar als que saben una mica de biologia (perdoneu per la deformació professional) i llegeixen el francès (desaconsellades les traduccions automàtiques) a llegir l'article
http://www.lemonde.fr/archives/article/2009/08/28/le-placenta-invention-virale_1232882_0.html
Potser desprès d'això, farem un monument als virus. Tot i les grips que ens putegen. Com deia aquell, tot té dues cares.

dimecres, 26 d’agost de 2009

JA NO DESCOBRIM RES

Hem presentat el nou CUINA. Abans "Descobrir cuina". Amb una presència notable de cuiners i establiments de la nostra vegueria. Orio Llavina, el capità del Cigrò d'Or de Gelida i copilot del Mercat de Vilafranca, explica coses en una entrevista que comparteix pàgines amb la Carme Ruscalleda. El Negre Fum de Vilanova del Sergi Lopez i companyia també hi teru el nas. I jo, modestament, condueixo la secció de Mercat. No està malament...
Però comentàvem amb en Toni Massanès (Fundació Alicia) i en Garcia Petit (Enòleg, Escola Sant Ignasi) els mals del nostre estimat Penedès. Defugint el tópic ja gastat de la "riojitis" a partir de la constatació de que l'únic que fem és seure en un racó i plorar. Com els indis. I fer la guerra particular de cada celler per ser més que el veí i que el coneguin (que no vol dir que l'apreciin i comprin) a l'altra punta del món. No hi ha manera d'entendre que el senyor Parker no compra la collita. Posats a fer, ni compra l'ampolla que, suposadament, tasta.
I mentre seguim així, pintant i repintant la teulada perquè els helicòpters de la tele treguin una bona imatge, però deixant que els fonaments es podreixin, no anirem bé.
Perquè a Navarra, els cellers de rosat no tenen cap problema per omplir-te un bag-in-box a la manera de l'antiga garrafa i aquí seguim debatent la llargària del tap de suro?
Sembla que en Xavier Nadal, el del PYMECAVA, ha donat un tímid cop de puny a la taula http://paper.avui.cat/article/economia/172888/ja/nhi/ha/prou/viure/subvencions/no/porta/enlloc.html
esperem que algú l'escolti

diumenge, 23 d’agost de 2009

TRETS DE SAL

El tema és realment indignant. Fins i tot per mi que no soc un treballador de la terra. Que t'entrin a robar fruita o verdura i que, si surts i dispares un tret a l'aire et puguin denunciar a tu per intent d'agressió o qualsevol altra collonada legal, em sembla una vergonya. Es com si un treballador d'una botiga de roba de moda hagués de suportar impàvid que els clients s'enduguessin americanes o pantalons. Per cert, que la cosa ja ha arribat als mercats. Aquests ulls han vist una dona demanar per agafar un parell de patates pel seu nadó i acabar marxant, sense pagar però amb la bossa plena, davant l'astorament del pagès que li deia: "Encara no en tens prou".
Sembla com si estiguessim assumint que els tomàquets o les pomes creixen lliurement als arbres. O que el raïm maduraria sa i fort encara que el pagès estigués a casa veient la tele. I això no pot ser. Ep! si no renunciem definitivament a la nostra fruita i verdura en benefici dels hivernacles on s'explota als immigrants i es posa en perill la nostra salut. Uns hivernacles que, com que queden lluny i no els veiem, no inquieten la nostra consciència que es nega a pagar uns cèntims més per un raïm que, directa o indirectament, dona vida a la comarca.
El fotut és que, com en l'economia espanyola que es va posar en mans exclussivament del totxo i la benzina, la nostra pagesia no sembla tenir massa alternatives a la vinya. Fins i tot ha perdut el tren del raim de taula. Perquè, estem disposats a menjar raim amb pell forta i pinyols?

dijous, 20 d’agost de 2009

TOT EL MEU SUPORT

Es en castellà però crec que val la pena que parlem una mica més del tema de les varietats locals de productes que arriben a taula. Sobretot quan impliquen a gent de la nostra vegueria.
EL MUNDO http://www.elmundo.es/elmundo/2009/08/19/ciencia/1250681397.html ho ha fet. Potser nosaltres també hauriem de donar-hi una empenta.
Ja comprem tots préssecs del Penedès? Desprès, no s'hi valdrà a queixar-se. O ja no recordem la poma de Pontons?

dimarts, 18 d’agost de 2009

EL BOCATA

Acabo de llegir que la OMS recomana descartar el bocata de pernil pels nens que van a l'escola.
En que quedem? No era tant bó el pernil? Doncs ara resulta que les carns processades i conservades (pernil, llonganissa, fuet, etc..) per l'efecte de la sal, el fum amb que alguns es tractes o, descaradament, els additius que hi posen, pot afavorir certs tipus de càncer.
Ara ens adonem que com menys manipulem la carn, millor. Però el que més sobta és que aquests experts en nutrició de la OMS, proposen canviar aquest embotit per pollastre. Com si el pobre parent clònic del Gall del Penedès fos un pou de virtuts i verge en temes d'antibiòtics, hormones i demès. Que passa, que sortim del foc per entrar a les brases? Que despullem un sant per vestir una verge? Que toca ara, ensorrar el porc europeu en benefici dels pollastres criats a la Xina?
O és que els "experts" no saben que hi ha una mena d'embotit en el que no hi ha pràcticament conservació? Clar, potser als seus reductes sagrats del laboratori no arriben informacions de la botifarra blanca, el bull de la llengua, la sobrassada...
El fotut és que, potser quan se'n adonin, ja no quedaràn cansaladers als pobles i ciutats del món.

dijous, 13 d’agost de 2009

ES CATALUNYA?

Fa temps que vinc dient que el concepte Catalunya està perdent força davant del poder de Barcelona. I que això, des de Madrid, ho abonen, fomenten i aplaudeixen. Avui, desprès de tenir-ho al davant durant mesos i mesos i no adonarme'n, ho he vist amb claredat.
Per raons de feina, tinc, entre altres i com molts dels que estem interessats en el que passa pel món, una subscripció a "El Mundo" que m'envia cada matí els titulars del que ha passat. I fins avui no m'havia adonat que, quan dona els titulars de les comunitats autónomes, entre Castilla y León, Baleares, Levante i demès, apareix Barcelona. No Catalunya, com seria d'esperar, sinò Barcelona.
No m'estranya que desprès, mentre la Generalitat negocia el finançament, L'alcalde Hereu s'entrevisti amb la ministra del ram per preguntar-li: "¿Qué hay de lo mio?"
Quan l'aeroport del Prat deixarà de ser l'aeroport de Barcelona i l'àrea metropolitana, si ha d'existir, deixarà de ser l'àrea metropolitana de Barcelona per passar a ser simplement el Barcelonès?

dimecres, 12 d’agost de 2009

JA NO ESTIC SOL


He rebut la meva primera visita. M'ha recordat el dia que vaig anar a la meva primera festa. No sabia que havia de fer i, probablement, vaig fer un ridícul espantós. Però amb el temps vaig millorar i fins i tot lligava algun cop.


I haig de reconèixer que segueixo anant més perdut que un pop en un garatge. Però amenaço amb posar-m'hi de valent ben aviat. Per cert, heu vist que, tot i la defensa aferrissada que es fa a tot arreu de les dones, quan es tracta d'anunciar una marca de maquinetes d'afaitar de senyores per la tele, la noia que fa l'anunci... S'AFAITA EL GENOLL

Decididament, no anem bé. Cal despertar alguna consciència més.

dilluns, 3 d’agost de 2009

ARA SI
Definitivament, no pot ser que nomès els polítics que es poden pagar secretàries o els que saben fer la O amb un canuto informàtic puguin dir la seva. Anuncio que em llenço a la palestra. Ens veurem.